Ascensió del 9 de març.
« Potser que deixem estar tant tecnicisme i mirem més el cel, i deixem que la interpretació sigui espontànea i sincera. Si volem enlairar-nos d’un lloc ha de ser bonic. El vol desprès ja ho porta. La natura ens porta i ens deixa veure-la tal com nosaltres estem capacitats d’admetre-la. Vol de renaixement de sentiments. Cada vegada em donc més compte que puc acceptar el que hi ha sense interpretacions d’altres. M’agrada així. »
Vol d’una hora i mitja jugant amb la teoria aerològica i els vents tendents de ponent. Hem pujat a més de 1.700mts i hem vist el mar amb tot de cúmuls que anunciaven el que a la tarda ha vingut.
Aterratge suau al costat d’un camí amb l’equip de terra a lloc. Volant amb el « Boira » es recorden els vols del Michel a la costa.
