Vol en els llibres

Uns quants dies sense volar desprès d’una sèrie de « males sorts » o no sé com dir. Hem aprofitat per fer feina comercial que ja tocava i he descobert quatre joies literàries globístiques que m’han sorprès agradablement.

L’una és el llibre de la Lolita Bosch amb el títol « Insòlit somni, insòlita veritat. La meravellosa llegenda de l’intrèpid aeronauta Don Joaquín de la Candolla y Rico » amb unes meravelloses il·lustracions de la Elisenda Estrems.

Una altra és la revisió d’un llibre brasiler de l’Edilson Gomes que es diu Cintilante. M’ha fet veure el fet de volar amb més amplitud i llibertat.

L’altra és la màgia del còmic de la mà dels dibuixos a lo Jules Verne del Thierry Gioux en el tercer àlbum de la sèrie « Hauteville House ». Els dos anteriors son també extraordinaris.

I finalment, la relectura d’algunes de les tires de dibuixos de la sèrie « Granotes i cuques  » del Daniel Boada, en un moment que els hi va donar per volar en globus. Vàren sortir publicades a l’Avui ara ja fa uns quants anys. A més la Maria i el Ramon que en aquella època vàren fer un vol amb nosaltres em van enviar vàries tires que jo no tenia. Tot ho guardo amb carinyo.

Aquesta literatura és l’altra manera de viure el vol. És l’altra manera d’aprendre sobre aquesta màgia de volar.

Com diu l’Edilson: « No miraràs més el cel amb els mateixos ulls »

Vol a Vic el 13 d’abril

Aquest diumenge vol a Vic per als companys de Baló-Tour. Rescat de luxe amb la Núria. Vol esport amb el Codi. Boiretes, núvols, ventet de ponent a mitja alçada i temperatura molt agradable. Vol dels que fan afició.

Han vingut la Belén,que no sabia res d’on anava, i l’Enno que li regalava aquest vol sorpresa. Un vol especial per a una noia molt especial. Aquesta zona de vol té sempre el seu qué. Jo en soc particularment amant d’aquests vols de la Plana. Hi havia diversos globus volant. La Belén que és de Galícia m’ha fet pensar que allà enlairen cada 16 de maig festa de San Roque a Betanzos, un globus de paper enorme, d’uns 20 metres de diametre, com els que utilitzem per volar. Ho fan cada any i és una tradició de fa casi 150 anys. Bé seguint amb el vol de diumenge, repeteixo que és dels que fan afició. L’aterratge molt suau en un camí on ens va venir a veure gent i nens. És curiós com encara ara després de tants anys volant a la Plana de manera sistemàtica, hi ha gent que no s’ha apropat mai a un globus i es sorpren veient-ne. Ben mirat a nosaltres també ens passa i també ens apropem quan els veiem aterrar.

Posted by Picasa

Captiu de nit

Fa una setmana vàrem anar a fer un captiu de nit. Compromís de l’amfitrió a uns amics en una petita festa. L’espai era petit i si no feia vent ho podiriem fer sense problema. La previsió era de fronts que venien de ponent carregats de pluja, en fí lio meteorològic. A l’hora de la veritat a la tarda les ventades eren fortes, a les vuit del vespre començaven a ser tímides i al moment d’enlairar el globus no hi havia un bri de vent.


Tothom va poder pujar al globus.

M’agrada fer captius. Per mi també és volar. És muntar el globus i elevar-se en l’aire. S’està contínuament aterrant i en llocs petits com aquest l’equip de terra ha d’ajudar als aterratges com si fossim un Zeppelin. En el moment de canvi de passatge i enlairament és tal com si portessim un globus de gas amb el control de pes, el « manos fuera » i totes les pel·lícules que es vulguin. A més la gent és molt agraïda i tots ens ho passem bé. És el que jo dic « fer globo ». M’agrada moltissim.

Posted by Picasa