El portem ara al pati de l’Inter. L’estirem bé i el comencem a inflar.

L’inflem i tornem a comprovar que tot està bé.

El deixem volar lligat d’un fil per recuperar-lo. En aquest cas un càlcul subestimant la « performance » del disseny i del paper utilitzat fa que voli molt més bé del que esperàvem i que acabi el fil anant-se pels aires gaudint de la llibertat que tot aparell volador té de manera innata. És com els globets de fira que es deleixen per fugir cel amunt a desgrat del nen propietari que es queda plorant desconsolat.

Aire amunt i seguint els vents. Malgrat que vàrem còrrer per recuperar-lo i vàrem intuir on devia haver aterrat el vàrem perdre. Bé
no ens toca més que construir-ne un altre. Potser veient com funciona el paper nou que estem emprant, ens plantejem de fer-lo més gran i segurament li farem prendre imatges.

Continuarà…

Posted by Picasa

Construint un globus

I ja van vint-i-set globus construits i volats. Mai els hi hem posat nom i només tres els conservem. Em sembla que a partir d’ara els anomenarem « Épouvante » i el número que li correspongui.


Primer dibuixem el patronatge sobre paper d’embalar.


Després retallarem els grills que conformaran el globus.


Encol·larem els grills per formar l’embolcall. Aquest globus és dels més grans que hem construit.


El provem en interior per veure que tot està al seu lloc i ben acabat.
Posted by Picasa