El portem ara al pati de l’Inter. L’estirem bé i el comencem a inflar.
L’inflem i tornem a comprovar que tot està bé.
El deixem volar lligat d’un fil per recuperar-lo. En aquest cas un càlcul subestimant la “performance” del disseny i del paper utilitzat fa que voli molt més bé del que esperàvem i que acabi el fil anant-se pels aires gaudint de la llibertat que tot aparell volador té de manera innata. És com els globets de fira que es deleixen per fugir cel amunt a desgrat del nen propietari que es queda plorant desconsolat.
Aire amunt i seguint els vents. Malgrat que vàrem còrrer per recuperar-lo i vàrem intuir on devia haver aterrat el vàrem perdre. Bé
no ens toca més que construir-ne un altre. Potser veient com funciona el paper nou que estem emprant, ens plantejem de fer-lo més gran i segurament li farem prendre imatges.
Continuarà…
