Les Bolloses i el pic de Madres


Aquest és un altre dels vols màgics al Pirineu. Al Pirineu de casa com acostumo a dir. Veiem sortir el sol al fons del mar del Roselló. Dalt del globus estem com en una balconada privilegiada. Als peus el llac de les Bolloses. La muntanya del fons és el pic de Madres.
L’aterratge aquest dia va ser al Capcir prop de Formiguera. Volava amb un grup de francesos amics del Fafa.
Posted by Picasa

Pirineu


Acabo de parlar per telèfon amb en Joseba Lasuen, fotògraf i bon amic.
Fa ja uns quants anys vàrem fer una gran travessa en globus al Pirineu Central.
Era per San Joan i voliem sobrevolar el Vignemale.
Venia Gérard Grangé pilot i també bon amic. Erem tres amb el nostre segon globus Ultramàgic S-130.
Decidirem enlairar-nos desde Cauterets, desde l’últim camp possible abans del pont d’Espagne.
A les 5 del matí començavem a volar dins una boira espessa en una vall estretíssima.
Aterràvem quasi 5 hores més tard a prop de Lannemezan desprès formar part de la part aèria d’aquest Pirineu tant meu i que tant començo a enyorar.
Aquest « només » era un més dels grans vols que he fet al Pirineu.
En Joseba té una còpia d’aquesta foto al seu escriptori, jo la tinc guardada en un llibre « fetitxe », i ara en el Bloc.
Tornar a pensar en aquests vols i aquests paisatges em fan recordar els meus orígens i pensar en un futur molt proper que es vol pirenenc i de tornada a casa.
Posted by Picasa

Vol a Vic del 22 de juny BALO TOUR

Meravellós!
M’agrada volar a Vic. M’agrada volar amb el Finni, i m’agrada que la Núria faci el seguiment. M’agrada el muntatge del Mikel i el Quim amb aixó dels globus. De fet és com si estigués a casa i estem molt còmodes. Fa molts anys que ens coneixem i a més el Mikel em va iniciar en aixó dels globus.

Volar amb el Finni em recorda al Michel que em va ensenyar moltíssim a l’Empordà en una època que podriem dir de descoberta.
Bé, el vol ha estat meravellòs. A 2.500 metres ha havia la capa transparent i hem vist des de les Medes amb precisió al campanar de Sau i una mica de Susqueda. Desde’l Tibidabo fins a les congestes tardanes de l’Alt Pirineu. Tot en aquest estat de suspensió que permet la Capa Transparent on no fa fred ni calor, ni soroll, on el temps sembla no passar i la llum és clara. Ens hi hem quedat molta estona per gaudir al màxim el moment.

L’aterratge ha estat el classic de Vic en aquesta època. Brisetes indefinides que donen voltes i sembla que no et porten enlloc. Camps que encara no estan segats i d’altres femats. Sort que hi ha molts camins i cases. Una salutació a l’Alfons Roca Serrabassa del Molí d’en Valls, que ens ha ajudat a portar el globus a l’era de casa seva on hem pogut pelgar-lo sense problemes i ens ha ofert aigua.
Bon vol i bona companyia amb la Montserrat, la Rosa i el Ferran, la Pilar i el Francisco i el Xevi i amb la Núria que sense ella no podria fer això.
És una sort poder viure aquests moments.

Posted by Picasa

Vol a Cardedeu el 21 de juny AIRCAT.CAT


« La Natura és molt millor
si la veus desde l’altura
el vent et du a l’aventura
i és més ample l’Horitzó »

Aixó ho ha escrit en la llibreta de vols el Josep, aeronauta en aquesta ascensió vallesana.

Aquest vol era del Pep Puntí d’Aircat. Hem volat amb aquest globus tan bonic d’Osona Cuina. A més és el tamany ideal per volar a tot arreu. Potser comercialment no és el més adeqüat ja que no disposa de massa places, però els vols son com més « en familia ».
La zona de Cardedeu no la conec gens. Només he vingut a volar en la Trobada que fa en Carles Roca a la primavera i sempre amb globus petits. El Montseny a tocar li dona sentit, i la verdor dels jardins i els camps.


Anàvem 5 a la cistella. Hem pogut pujar fins la capa transparent i clara de vent dominant que en aquest cas era com de Gregal. Hem vist i ens han vist els globus de Vic. En l’aterratge hem trobat una feixa cómoda de baixar amb el globus i molt difícil de trobar per camins encara que estàvem a uns 200 metres de la carretera de La Garriga i la Núria ens veia perfectament. De fet el camí que portava directe tenia a la entrada un senyal de que no era transitable.


La brisa s’ha aixecat com de cop i ens ha obligat a baixar el globus en la feixa equivocada. Moure-l 20 metres per carregar-lo al remolc ens ha fet utilitzar l’enginy i usar cordes i sentit comú. La Montserrat ha sigut la de la idea d’arrossegar el material amb la corda lligada al cotxe, i en Tomàs el de saber lligar-la amb un nus mariner a la bola del remolc. Treball en equip. Finalment hem pogut sortir bé i hem anat a esmorzar. Vols per recordar que aixó de volar en globus no és només enfilar-se a una cistella i baixar-se al cap d’una hora. De vegades hi ha més en una cosa que anomeno « fer globus ».
Hem fet un bon equip amb la Eli, la Montse, el Tomàs, el Josep, la Núria i el globaire.
Posted by Picasa

Vol a Vic 14 de juny


En aquest vol tornem a volar amb el « Finni ». El « Boira 2 ». Un vol suau entre´dues capes de núvols amb ventet a mitja alçada cap a llevant.


Hem pogut entrar en una capa de núvols i volar una estona en la màgia del blanc que ens rodeja. Hem vist com el terra anava diluïnt-se i desapareixent i com una espècie de nou mon apareixia quan sortiem sobre els núvols.


En l’aterratge vàrem usar un arbret per entrar en el camp que sortosament no estava anegat ni sembrat i empenyent el globus el vàrem apropar al camí i plegar en un lloc net i còmode.
Desprès en tornar a l’hangar em vaig quedar enganxat en un camí amb unes roderes grosses i humit. Vàrem tenir que empenyer també el cotxe per continuar. Ara ja tot està més sec i no hi ha aquests problemes.
Posted by Picasa

14 de juny. Vol al Penedès


Bé. Hem pogut volar al Penedès en una treva d’aquesta primavera tan antiga i remullada.
Ha estat un vol amb bastant recorregut sobre les vinyes verdes, verdíssimes. Hem sobrevolat tres comarques: l’Alt Penedès, l’Anoia i el Baix Llobregat, i ens hem sortit del mapa!
Ha vingut el Fernando Muga per completar el grup de volaires. Hem fet el vol junts i hem pogut aterrar al mateix lloc.


El rescat ha estat una mica rotllo diu la Núria, ja que sorprenentment al costat dels eixos viaris més importants de Catalunya estàvem en un lloc sense cobertura de telèfon ni de ràdio i el camí no era evident. Com sempre però, tot ha anat bé i desprès d’un vol tant bonic i un aterratge tranquil es compensa la espera.


L’altra compensació ha estat l’esmorzar que ens esperava a Sant Sadurní. Allà la sorpresa ha estat per al Pep que s’ha trobat a tots els seus familiars i amics que han volgut celebrar amb ell el seu 60 aniversari.
Feia dos mesos que la Montse estava preparant aquest esdeveniment en secret.
Vols i accions com aquesta donen sentit a la nostra feina.
Posted by Picasa