Vol a La Molina el 16 de setembre


Feia molts anys que no volava per aquestes muntanyes i valls de La Molina.
M’hi trobo la mar de bé. Serà perquè m’ho conec.
Hem volat l’Edu i jo en un vol d’aquells que fan afició globonàutica.
Sense equip de terra i en un lloc molt bonic.
Un vol en globus a La Molina és molt bonic. Estem en muntanyes de veritat a tocar de les planes de Cerdanya.
Decideixo enlairar-me del pàrquing del Telecabina amb la intenció de deixar-nos emportar pel ventet de baixada al riu.
Entre teoria i realitat hi ha una relació fascinant per la quantitat de paràmetres que hi intervenen. M’encanta.
No hi ha vent de baixada i si cap a les pistes.
Fem Trampolí i Estadi. Ens enfilem cap a Comella i Roc Blanc. Pugem d’alçada i ens encarem cap als Alabaus on entrem pel Padró, aterrant amb ventet al Pla d’Anyella davant del pàrquing dels Alabaus i veient el Half Pipe que estan fent.
Com em diverteixo amb aquests vols.
És el primer vol de l’Edu.


Transcribeixo el que l’Edu ha escrit al diari.

« El meu primer vol!!! Quina sensació!!! Al principi quan el globus s’ha començat a enlairar he pensat: ja està, ja pots dir que has volat en un globus. A mesura que anem agafant alçada m’ha vingut al cap que tinc una mica de vertígen. Però m’he concentrat en aquest magnífic paisatgeque tenim a La Cerdanya i he començat a prendre imatges. La sensació que et vé és una mescla de pau i t’entra un estat de reflexió. La ment se t’obre, l’aire pur i el dia clar et permeten tornar a descobrir la bellesa d’aquest món en el qual vivim. Una bellesa que sovint oblidem pensant en el quotidià.
Gràcies Jordi pel bateig en globus.
Edu. »

Posted by Picasa

Vol a Cerdanya amb en Pitu i família


Fa molt temps que no tinc el blog al dia. M’he deixat uns quants vols.
Aquest és del 2 de setembre.
Falta per escriure els dos captius de Sant Jaume i de Sant Julià que mereixen entrada a part.
Potser hauria de dir els dos anteriors « sants captius » .
Aquest dia 2 de setembre hem fet un vol en globus de Cerdanya suau.
Ens enlairem d’Escadarchs amb la família del Pitu.
Busquem l’airet del riu de La Molina que perdem de seguida a mig camí d’Astoll a Soriguerola.
Pugem a alçada a veure qué hi ha i ens trobem a2.500mts. anant a tota velocitat cap a llevant.
Baixem ràpid i ens trobem sobre les Pareres amb vent molt parat que ens permet aterrar directament sobre el remolc.
Volem en el meu globus favorit: el Finny.


També ha vingut l’Anna en aquesta ascensió.
Anem a esmorzar a casa de la família.
Resulta que el Pitu i la Núria es coneisen de fa molt temps en esquiades a Masella.


A la casa maquíssima del Pitu a Cerdanya hi ha una foto d’esquí d’aquelles que m’agraden de veritat.
El millor de tot és el haver conegut a aquesta família amb la que hem conectat de debò.
Tant de bó que ens seguim veient i mantenint el contacte.
Com m’agrada aquesta feina!
Posted by Picasa