Aquesta és la segona vegada que m’enlairo de l’Aeròdrom d’Alp aquest estiu.
De fet en tots els anys que fa que volo a Cerdanya és la quarta o potser la quinta.
És un vol pel Quim Vinyet.
El dia d’avui té els vents molt variables però amb la suficient suavitat com per poder sortir en seguretat.
En sortir anem cap a Sanabastre una mica esbiaixats. Una mica més amunt la direcció canvia 180graus i tornem en direcció Puigcerdà. Arribant sobre el golf nou, gira cap a S i decidim agafar una correnteta que ens porta altre cop a l’Aeròdrom.
El Quim hi arriba, però nosaltres ens quedem sense aquesta direcció uns cinc-cents metres abans.
A sota tenim un inmens camp cosetxat on podem aterrar sense problemes.
A més l’Amàlia ja hi és preveient que baixariem aquí.
Aterratge amb briseta i espai, globus dret i carregat al remolc.
Tot molt bé.
Cerdanya, facis el vol que facis és una meravella. Aquests colors i aquestes olors… aquesta llibertat en vol…
Això és una passada.
Val a dir que em sento « mercenari ». Ara ja volo per tothom. En realitat sembla que estic arribant al punt de que m’agrada tant això de volar en globus que per poc que pugui m’hi afageixo. Si a més tinc la oportunitat de poder transmetre aquest sentiment a d’altra gent, aleshores és complet.
