Vol en globus a Cerdanya el 19 de juliol de 2009

Volem a Cerdanya amb el Tembo deKonTiki.
Decideixo enlairar-nos de Prats. Cerdanya és molt bonica pertot arreu, volar-la és una meravella.
Anem 12 persones en el globus: la Pilar i en Joaquim, la Roser, en Joan, en Xavier, la Roser i en Joan, la Laia, l’Elvira, la Berta, l’Albert. En Jordi i el Sergi fan el seguiment.

Hi ha d’altres globus en vol.
La tendència és com va sent habitual aquests darrers temps: a baix la brisa va cap a La Seu; a dalt ponent més o menys NNW. O sigui cap al Puigmal si no rectifiquem abans.

Intentem pujar a la màxima alçada que és a 2.500mts. Trobem realment NNW a quasi 40kmts/h que ens porta molt ràpit cap als plans de Caixans.
A Catalunya hi ha brometa i no es veuen gaire bé Montserrat ni Montseny. L’alt Pirineu en canvi està clar.
Baixem depressa a veure si no em passo Escadarcs i tornem a entrar al centre de Cerdanya.
A ran de terra tornem a trobar la briseta de la Seu i ens quedem. Passem Estoll, i Alp pel costat, i ens anem molt ràpit cap a Das en una direcció i velocitat que no son gaire habituals.
Fem vol rasant per cereals, userdes, arbres i cases i podem arribar a la Torreta on aterrem al jardinet. Bé, a la vora de la rosa dels vents i amb ajuda al jardinet.
Vol bonic i variat. Aterratge i rescat fàcil. Companyia fantàstica.

No havia posat mai una imatge com aquesta. Son les sabates dels passatgers que esdeixen a fora per poder entrar a l’embolcall.

Anant cap a Das en vol rasant. La Pilar hi estiuejava de petita i s’ho coneix molt bé.

Més vol rasant. Com sempre he pogut compartir cistella amb gent amable, i he aprés coses noves. Puc tenir contacte amb una persona que fa molts anys que no veig, he vist una aplicació GPS amb un terminal HTC que està molt bé…
En fí, afegint coneixences i coneixements. Aquesta feina és maquissima.
En aquest vol s’ha espatllat la Minolta digital que faig servir per les fotos de globus. Aquestes imtages estan fetes amb la Canon analògica d’experiments.
Ja és la tercera cosa que em passa en fotografia de globus en dues setmanes: Barra exterior desapareguda; Ull de peix extraviat (i recuperat quan es donava per perdut); Minolta trencada…
I aixòn sense comptar que les fotos zenitals desde l’embolcall no hi ha manera de posar-les a punt.
Posted by Picasa

Imatges aèries

Té nassos.
Amb tot de imatges boniques amb càmares bones que es fan des d’un globus, estic capficat en fer-les des d’un estel i amb una càmara mol senzilla.
I això que hi hasistemes sofisticats de fotografia aèria amb estels.
Realment estic buscant una simplicitat máxima en detriment de la perfecció fotogràfica.


Els resultats son pel moment decebedors.
Tanmateix m’estic divertint moltissim.


El que passa és que no estic seguint la tècnica que s’està usant i segueixo les meves idees i manies.


De tot això el que es desprén és que per aconseguir alguna cosa s’ha de treballar moltíssim.
Anirà seguint…
Posted by Picasa

Vol eh globus a Cerdanya 12 de juliol


Volet a Cerdanya amb enlairament dels camps Prats.
És un vol per a KonTiki amb el globus Servial.
El grup el formem la Glòria, la Rosa, la Helena, l’Albert, el JoseLuís i el Diego com a passatgers, el Pere i el Jordi com a equip de terra, i jo pilotant.
Del vol remarcarem que en sortir aprofitem una briseta de baixada fins arribar prop d’Isòbol per tal de col·locar el globus per poder tenir marge per pujar ja que la corrent a alçada és molt de NW.
Quan decidim fer-ho pugem a poc a poc i en un moment la Rosa diu no sé qué d’arribar als 3.000.
És un dia per poder-ho fer.
Cal aprofitar aquestes ocasions.
Arribem als 3.000 i escaix. Catalunya està molt emboirinada i a la llunyania s’intuiex una mica Montseny. Per contra al Pirineu tot es veu molt clar.


Baixem molt ràpid per veure si pucposar-me a la vall de La Molina.
No hi arribem per poc. Estem sobre la central d’Escadarchs.
Mica en mica trobem un airet que ens porta capamunt de la vall i ens centra.
L’estació de tren, Torre de Riu i, amb la força mental de tots, aconseguim aterrar al mig del camp de sobre de Torre de Riu.


En Jordi i en Pere entren perfectament en el camp al moment que toquem terra.
Carreguem la cistella al remolc , pleguem el globus i anem a esmorzar.
Avui m’he quedat a esmorzar amb els passatgers.
Ha estat molt interessant la xerrada amb tots.
L’espontaneitat de la Rosa em sorpren agradablement. M’ha fet dedicar els diplomes cosa que no m’havia passat mai. La Glòria i la Helena, menys explaients, no amagàvem tampoc la seva alegria, com el Diego i en JoséLuís.
Amb en Pere hi ha hagut una sintonia especial, amb l’Albert també. M’han explicat coses que son com ensenyament d’experiència.
Totes les vides tenen la seva particularitat i en la seva base totes s’assemblen.
De veritat sí que has de viure les situacions independentment de que te les hàgin explicat.
Tenir aquest moments fugaços amb gent que tot just acabes de conèixer és una gran sort i aquesta feina m’ho permet.
Com m’agrada!
Com a contrapunt he perdut l’Ull de Peix. Tres vols abans he perdut la barra per aguantar la càmara.
Això vol dir que haig de canviar de sistema?
Estaré uns dies sense decidir qué fer, i provaré una idea que fa temps que tinc a veure qué.
Repeteixo i com dic sovint: com m’agrada aquesta feina.
Malgrat els molts inconvenients i desavantatges és una feina molt bonica.
Posted by Picasa

Rescat a Cerdanya l’11 de juliol

Després del vol de primera hora i sense desinflar el globus hem fet un segon vol.
Ha pilotat en Quim i jo he fet el rescat.
Eren cinc senyors de França i dos nois espanyols.

Han anat a buscar la corrent de WNW que hem trobat abans.
Ara era més ràpida i en un no res han anat cap a Vilallobent.

Desprès de jugar una mica amb els vents han aterrat prop de Vilallobent en un camp d’herba fantàstic.
Rescat còmode, esmorzar a l’aeròdrom i jornada de vol complerta i satisfaent.
M’agrada això dels globus.
Posted by Picasa

Vol en globus a Cerdanya de l’11 de juliol

Fantàstic.
Un vol dels que fan afició a volar en globus.
Hem sortit ben d’hora de l’aeròdrom d’Alp. A les 7h ja estàvem en vol. És com m’agrada inflant el globus quan encara el sol no il·lumina la plana.
En sortir ens quedem en un briseta que ens porta cap a Prats. Pugem una mica més per anar a buscar el globus del Quim que havia sortit un quart abans que nosaltres i desapareixia en els núvols.

Anem a buscar els núvols volant a 2.000mts. Magnífica la visió i la llum. El vent ens ha canviat 180graus. En Quim està a l’alçada de Puigcerdà i prefereixo tornar a entrar als núvols i intentar agafar la briseta del començament.
La trobem i sobrevolem Soriguerola i el golf nou apreciant detalls i gaudint molt delvol.
Quan sembla que anem cap a l’aeròdrom, en sortir del golf seguim cap a Sanabastre per la carretera de baix.
Aviso al Pol que ens vingui a buscar per allà.
No trobem cap camp bó i decideixo esperar-lo a ran de terra amb la corda preparada perquè ens tibi. En aquest moment la màgia dels vents ens comença a portar cap a l’Aeròdrom.
Aproximació volant a un metre del terra, fregant cereals i userdes i arribem a la pista de l’Aeròdrom on ens està esperant el Pol que ha intuit la maniobra.
Aterratge plàcid i molt bones sensacions de tots.

Aquesta vegada tampoc hi ha hagut escrit dels passatgers, però tinc els noms:
l’Alfonso, L’Ana, en Daniel, l’Elena, en Jordi, la Laura i la Carolina.

Les noies, en entrar al núvol, comencem a cantar la canço de l’anunci de quina olor tenen els núvols.
Les visions de l’arc de Sant Martí.les ombres i els contrastos de llum ha estat molt bonics.
Aterrar a l’Aeròdrom ha estat molt bó ja que hi havia programat un altre vol amb aquest globus que s’ha pogut fer sense tenir que desinflar i tornar a inflar el globus.
El RaceTracker ha funcionat perfectament en aquest vol. Ja el tenim a punt en quant a aspectes tècnics.
He disfrutat moltissim en aquest vol.
Posted by Picasa

Vol a l’European d’Igualada el 9 de juliol

Hem baixat a l’EBF.
En sortir de Cerdanya ben d’hora, a dos quarts de cinc del matí, encara era fosc. Es veia la lluna ben plena encara en mig de núvols alts que anàven molt depressa.
Feia una mica de fresqueta.
Recollim en Pere a l’àrea del túnel i cap a Igualada.
Conduir de matinada sense casi trànsit és molt relaxant. L’Anna dorm al darrera. La Maria no.
Arribant a Manresa els núvols s’anàven espessint, i entrant a l’Anoia hi havia ganes de ploure.
Arribem al camp de vol d’Igualada i comencen a caure gotes. Tanmateix hi ha bon feeling per volar.
L’Ariadna ens ha preparat la documentació en veuren-s arribar.
L’Àngel ens diu que podem posar-nos allàon vulguem
Escollim un lloc amb gespa per no embrutar el globus ja que tot començava a fanguejar.
Anem a esmorzar una mica, salutacions als coneguts, briefing dels pilots… Ha deixat de ploure i sembla que hi ha una finestra de dues hores abans que entri el pròxim front de pluja.
Ens trobem amb l’Anna de Navàs, que havia volat amb mi a Cerdanya en un vol de l’Àngel Puig. S’ha llevat d’hora per veure els globus. L’he convidada a volar, com no podia ser d’una altra manera.
Anem a inflar el globus.
Tota una sèrie de coses en l’inflat ens passen: l’Anna una mica pesada, els del globus que s’ha instal.lat al costat ens diu de moure el cotxe…3 o 4 vegades mentre estàvem amb el globus ple d’aire.
Bé, oblido d’engegar la Flycamone, em deixo també els testimonis, no engego el Racetracker…
Faltava la Núria que em dòna aquest punt d’ordre i aïllament necessari.

Ens enlairem. Hem de seguir el Ramon Miquel que porta el Vitogas del seu germà.
Com que ens donem compte que ens em deixat els testimonis baixem per que el Pere ens els doni.
En aquesta maniobra ens desplacem uns 200 mts cap a llevant que desprès resultaran impossible de recuperar.

Ho treballem molt i tenim la diana de la llebre a uns 150 mts. i no podem tirarel testimoni. Faig alguna maniobra per apropar-nosmés,però impossible . Son aquells 200mts. de la recollida dels testimonis.
L’Anna s’enfada perque no hem entrat a la diana.
Seguim el vol ja per buscar un camp per aterrar.

En Pere ja està a l’aguaït.
Aterrem molt suavet en un camp segat al costat de la carretera d’Òdena.
Comença a xispejar. Recollim el globus depressa i ens comença a ploure de debò.
Tornem cap a Igualada i decidim prendre alguna cosa a l’Amèrica.
Ens convida l’Anna de Navàs que escriu a la llibreta i ens dòna els noms dels passatgersque em faltava deldia de Torre deRiu.
Hi ha la història de la ensaïmada.
Carreguem gas i tornem a les muntanyes.
Vol bonic i compartit, viatge agradable…
Això de volar en globus és una meravella

Posted by Picasa