Vol en globus a Cerdanya del 20 de setembre

Vol a Cerdanya amb el globus de l’Àngel Puig. Hi anem sis i jo. L’Àngels, en Josep, l’Albert, en Joan Enric, l’Iu i la Núria.
El Pere ens fa la recuperació.
Sortim amb boiretes des de Prats. Imatges màgiques dels dos globus volant a l’hora en les boires. No hi han gaires vents definits. Seguim a l’Àngel una estona i anem a veure què passa a dalt. Arribem a 3.200 mts amb tendència general capa Moixerò. Baixem ràpit a Urús i anem suaus cap l’Àrea del Túnel on miraré d’aterrar.En Pere ja està l’aguait. Sembla que podrem aterrar en un prat sobre Riu però el vent ens torna molt ràpid cap a Torrelles. Decidim aterrar al camí de Torrelles evitant la línia. Portem a mà el globus fins la cistella.

Em diverteixo molt en aquests vols. Compartir, compartir espai i temps amb gent amable. És una passada això.

27 de setembre vol en globus a Cerdanya amb el Nivaira de KonTiki

He fet un salt molt gran en això d’apuntar els vols.
Porto casi bé dos mesos sense posar al dia les ascensions.
També fa molt temps que no faig cap ascensió per als de KonTiki.
En aquest vol remarcarem que és el primer vol propiament de tardor, amb les boires de matí desprès de la pluja del vespre. Triguem en posar-nos marxa. Ja va bé en unes condicions de boira com aquesta. Es decideix l’enlairament des de Prats, que també va bé perquè sembla que tot va cap baix. Briseta normal en inflar.
El globus és molt gran i hi caben un munt de metres cúbics d’aire. El Nivaira va al revès i les cordes baixen per la esquerra. És també el del cremador esquerra del tacte estrany.
Mica en mica l’anem omplint d’aire. El Sergi i el Jordi ajuden a aixecar-lo.
Tinc 10 persones de passatge: En Francesc, la Roser,  la Lidia , en Juanjo pare i en Juanjo fill, la Roser, la Maria Goretti, en José Antonio, la Montserrat i en Pere.
Ens  enlairem suaus i entrem en la boira.Pugem molt lentament . Com sempre en sortir del núvol la sensació és         extraordinària. És com un altra mon. Hi ha sol, estan els altres globus,  hi ha més núvols veiem el cel blau.
Decidim pujar més amunt. No hi ha cap vent  dominant. Arribem a 3.400 mts i la tendència ens porta cap a Solana. No ens movem gaire i decidim baixar. Entrem altre cop en la boira i apareixem a sobre d’Isòbol.
La brisa ens porta amunt. cap a Olopte o així. Pugem una mica i canviem la tendència ara cap a W. Busquem la vall del Duran que té la brisa que puja. Busquem la carretera de Cortàs. No m’en recordo ben bé on és la línia del Pla de les Vinyes. Pugem arran de matolls i farigoles, veiem la línia i també veiem una bestia que sembla un cabirol. Passem la línia i anem a buscar la carretera. Avisem al Sergi que pugi per carretera. Sincronització. Arribem al mateix moment al mateix punt de la carretera. Nosaltres però no podem entrar malgrat parar el globus amb un pi.
Decidim seguir. Intentem baixar al desvio de Cortàs. No hi ha manera. Cap a la carretera de Talltendre. Amb una mica de sort entrarem al prat de « Fort Apache ». Hi anem bé i a l’últim moment altre cop cap amunt. Decidim aterrar a prop d’una corba de la carretera ajudats per uns pins. Ja portarem el globus a mà. Maniobres i maniobres de tots i  aconseguim inclús posar la cistella al remolc.
Vol divertit i d’aventura. Quan s’obre la boira veiem amb claredat les valletes i turonets per les que hem volat
En l’esmorzar aprenc més coses. Una pujada a l’Aconcagua. Un regal d’aniversari. Jo mateix explicant coses passades les veig com amb més claredat. M’agrada compartir aquestes vivències i comentar-les.M’agrada aquesta feina.M’encanta volar en globus en aquestes muntanyes.