Un dia que comença una mica atravessat i acaba excelent.

Cerdanya ens obsequia amb un dels seus dies voladors que tan ens agrada.

No és evident enmig de tanta borrasaca i xàfecs.

No havia de pilotar jo, però en el moment d’inflar decidim amb el Pep puntí que jo m’enlairo.

Ja m’agrada. M’encanta poder compartir cistella en aquesta vall magnífica.

Volo amb la María Angels, la Mª Alberta (LiLi?), en Jaume i en Melchor.

Fem un volet a baixa alçada sortin del camp de Prats. Arran d’arbres i acariciant herbes i cereals.

Vol compartint i gaudint l’experiència d’aquesta ingravidesa i deambulació aerostàtica que ens té captivats.

En Melchor té 78 anys tot una proesa i atreviment.
Aterrem suau al camí de darrera els Bombers de Puigcerdà. En Pep ens fa el rescat i ha sigut entente perfecte.
M’agrada volar així. m’agrada.
La María Angeles ha posat una consigna en la llibreta que s’ha convertit en motiu de vida.
Son aquests moments de plenitud de feina com de transcendència el que fa que segueixi volant.
M’agrada i estic bé.