Vol en montgolfière en Cerdagne du 27 juin


Il fait beau.
Juste un peu de brouillard qui indique des vents calmes et qui nous permet de décoller et voler en toute calme.
C’est un groupe de Continental Automotive. On demande à Pep Puntí de venir avec trois de ses ballons et je prends un des ballons d’Àngel Puig.


Vol trés paisible au dessus de Cerdagne. On flirte avec le brouillard et les nuages.
La montée sera jusqu’aux cimes des montagnes.
On descent à Astoll ou le vent est presque nul.
Pourtant on peut ramener la ballon à l’Aèrodrôme où, faute d’un dernier souffle de 15mts, on doit revenir en arrière survolant a ras les céreales et les luzernes pour arriver sur la route où il y a Núria qui s’est occupé de l’organisation au sol et de l’équipe de récuperation qui nous attend.


Aterrissage assisté sur la remorque et pli de l’enveloppe sur le goudron.
Tout le monde participe.
Ça a été un bon vol, je suis content.
On va faire un casse-croûte a ca l’Eudald.
Il me restera un bon souvenir de cette ascension, des images mémorables du gonflage et du décollage des ballons entre les brumes.
Je suis bien content de pouvoir vivre ces moments.
Posted by Picasa

Vol en globus a Cerdanya del 25 de juny


Vol suau en globus a Cerdanya.
Aquest cop amb els pares de l’Oliver, en Joan i la Jòse.
Sortim de l’Aeròdrom d’Alp i hi tornarem.
D’aquest vol destacarem la calma en tot. De fet tenim calma en tot en quasi tots els vols i no sé perquè ho he escrit expressament en el quadern.
Hem jugat a baixa alçada amb els camps de cereal i els arbres, hem pujat fins a quasi 2700mts, i hem pogut portar el globus cap a l’Aeròdrom aterrant amb suavitat i una mica d’ajuda de la Núria a la pista on s’enlairen els velers.


Conèixer els pares de l’Oliver en aquesta situació m’ha causat una agradable sensació. De fet els coneixia d’haver-los vist en dues ocasions anteriors.
M’agrada el que ha escrit la Jose en el quadern « Soc molt feliç »
Jo també m’hi sento de vegades quan les coses flueixen com en aquest matí fresquet de juny.
Volem amb el Tombuctú de la Lourdes.
Globus bonic i volador.
Quina sort de poder-lo volar.


L’aterratge calmat i còmode a la pista del camp de vol.
L’esmorzar a ca l’Eudald i un post-esmorzar a casa del Joan i la Jose amb champany francés i dolços.
Matí per recordar en l’arxiu de les coses molt bones.
Posted by Picasa

Vol en montgolfiere en Cerdagne du 24 juin 2010


Ça y est, on est en vol.
C’est bien avec Mrs. Mallet qu’on décolle.
J’aime bien ces petites ombres allongées de première heure du matin et cet air frais.
On peut bien jouer avec les petites brises et on construit un joli vol en tentant d’entrer à la Bassa, en montant à 2650mts, en survolant des prés et petits chemins jusqu’a franchir la route de Prats et aterrir juste sur la rue qui mène au Club de Tartera.
Il y a les restes de la Saint Jean d’hier soir.


De ce vol on retiendra avec plaisir la connaissance des Mrs. Mallet et de ces amis, lequels je ne peux pas me souvenir de leurs noms.
Ça c’est une chose qui me passe souvent et je regrette beaucoup car c’est comme si on nie une part de la relation.
Le petit déjeuner a ca l’Eudald a été de pouvoir parler de thèmes trés touchants par rapport à l’histoire de ma famille et la mienne propre.
L’histoire éternelle des vainqueurs et des vaincus.
On ajoute aussi deux mots importants pour le vocabulaire personnel avec une aception toute amusante:
Barbecue pour le brûleur du ballon et, surtout, prototype pour la race de Pepi, notre petite bâtarde terrier.
Je suis bien heureux de pouvoir retrouver des personnes aimables et charmantes.
Posted by Picasa

Vol a Osona del 18 de juliol de 2010


Res a dir, i moltes coses.
Els vols a Osona tenen allò que no sé què és i m’agrada.
Volar amb el Finni el mateix.
M’agrada enlairar-me des de la pista de l’hangar.
M’agrada volar amb el Finni, lleuger i àgil.
M’agrada també volar amb la gent de BalóTour i, en certa manera, formar-hi part.
El dia indicava vent i hi era.
No he pogut fer-lo entrar a la plaça, no era tampoc dia de volar arran de taulades.
Hem pogut mantenir el vol dins la plana excepte en el moment d’aterrar que he passat l’eix per entrar en un camp dallat a La Sauleda.


L’Ignasi, eficient com sempre, ens ha trobat de seguida malgrat que un pagès no l’ha deixat passar una valla i ha hagut de fer una gran volta per venir.
Per aterrar he hagut d’aprofitar un petit sotavent d’uns arbres i frenar la cistella amb una alsina. He pogut tocar terra quasi parat i mantenir el globus dret fins que l’Ignasi ha arribat.
El nostre cotxe no podia entrar en el camp i hem hagut de demanar ajuda al Quim per carregar el globus.


Esmorzar a Cal Teixidò. És el lloc que m’agrada. En aquest vol volàvem l’Andrés i la Pilar, En Rafael i la Rocío i l’Emili i la Elisabet.
Agraeixo sempre la confiança que els passatgers tenen en enfilar-se a la cistella.
Estic content de fer la feina que faig.
Posted by Picasa

Taller a Oliola


He anat a fer un taller de globus per canalla a Oliola.
Era per a l’organització Segre Mitjà que proposen estades de colònies i activitats d’aventura.
M’he trobat un lloc fantàstic. A Oliola un poblet al costat de Ponts i fora dels eixos de circulació.
He passat moltissimes vegades des de petit per Ponts de camí cap a Andorra i mai havia sentit i menys anat a Oliola.
La casa de colònies és molt ferma. Hi he estat molt a gust. És un lloc on m’haguès agradat molt anar-hi a passar dies de nen.
Envejo la canalla que s’hi està.
Bé, he anat a fer la xerrada i el taller.
Eren uns 35 nois i noies. Hem fet la xerrada, uns petits exercicis d’anglès, i hem fabricat un globus de paper de seda.
Estava previst que cadascú fabriquès un globus i m’he trobat que, de molt grat per part meva, poc a pocx s’han anat unint per fer entre uns quants un globus, treballant això que tant costa del treball en equip i repartició de les feines.
En aquest cas he escollit el model Colibrí que té l’avantatge de ser relativament fàcil de construir i l’inconvenient d’exigir molta temperatura per volar. Temperatura que nomès assolim bé amb un cotonet impregnat d’alcool i amb dificultat amb l’assecador de cabell.


Al final hem pogut fabricar uns quants globus que han volat o més ben dit han fet un amago de vol al menjador.
Al final hem enlairat el globus gran, el « Catalunya » segons les meves filles.
Pleguem d’hora que hi ha campionat de futbol al camp de dalt.
M’ho he passat molt bé com sempre que puc fer aquestes coses.
El lloc, ho torno a repetir, és fantàstic.
Ja he vist que al capvespre el vent baixa i podriem fer una petita ascensió en globus.
A veure si tornant una tarda d’aquestes d’Igualada ho faig.
Estic content de treballar en això i poder-ho fer.
Posted by Picasa

Vol al Vallès del 3 de juliol


Això de volar en globus és una meravella.
Ho recordo tot sovint i ho visc.
Tinc la gran sort de poder-ho viure amb la freqüencia adeqüada.
(Hi ha dues u amb dièresi!)

Sempre hi ha visions sorprenents d’aspectes qüotidians.
(Més diéresi!)

El vol que vol il·lustrar aquesta entrada ha estat al Vallès amb un dels globus de l’Àngel Puig.
Era el grup de la Imma, la Mercé, la Isabel, la Marta, la Margarita, la Fàtima, en Paco, en Josep Maria, en Joan, en Cosme, en Carles, en Pep i l’homenatjat en Jordi que feia anys (40?).
En vol tots ens hem comportat bé, jo només he pujat massa seguint als altres pilots del lloc tot i sabent que no podia passar dels 1000mts sobre el nivell del mar. Hem arribat 1000mts més amunt!
El Vallès és bonic i còmode en referència als camins i carreteres per la recuperació del globus.
Hi ha massa línies elèctriques per tot arreu.
L’aterratge ha estat al cap de qüasi una hora i mitja de vol esquivant línies i evitant turons de pins i bosquatge.
L’he posat en una feixa d’un camp de civada al costat d’una carretera asfaltada vorejada de pins.
Amb l’ajuda de tots els del grup hem pogut posar la cistella a l’asfalt i estirar-hi la vela.
La olivera ens ha donat una mica de feina.
En aquest vol al Vallès es confirmen diverses qüestions.
(Una altra ü!)
No importa el lloc sinò el volar.
I la companyia.
M’encanta volar i soc capaç de recòrrer molts quilòmetres a hores intempestives per volar.
Estic agraïdissim de poder compartir la cistella amb gent amable.
Quan no tinc la Nùria a la recuperació la trobo a faltar moltissim.
Trobo molt feixuga la manipulació dels globus grans és com globística industrial.
Estic bé en la meva situació de globaire respecte al mon aerostàtic, sembla que desprès de tants anys trobo el meu lloc.

Posted by Picasa