Res a dir, i moltes coses.
Els vols a Osona tenen allò que no sé què és i m’agrada.
Volar amb el Finni el mateix.
M’agrada enlairar-me des de la pista de l’hangar.
M’agrada volar amb el Finni, lleuger i àgil.
M’agrada també volar amb la gent de BalóTour i, en certa manera, formar-hi part.
El dia indicava vent i hi era.
No he pogut fer-lo entrar a la plaça, no era tampoc dia de volar arran de taulades.
Hem pogut mantenir el vol dins la plana excepte en el moment d’aterrar que he passat l’eix per entrar en un camp dallat a La Sauleda.

L’Ignasi, eficient com sempre, ens ha trobat de seguida malgrat que un pagès no l’ha deixat passar una valla i ha hagut de fer una gran volta per venir.
Per aterrar he hagut d’aprofitar un petit sotavent d’uns arbres i frenar la cistella amb una alsina. He pogut tocar terra quasi parat i mantenir el globus dret fins que l’Ignasi ha arribat.
El nostre cotxe no podia entrar en el camp i hem hagut de demanar ajuda al Quim per carregar el globus.

Esmorzar a Cal Teixidò. És el lloc que m’agrada. En aquest vol volàvem l’Andrés i la Pilar, En Rafael i la Rocío i l’Emili i la Elisabet.
Agraeixo sempre la confiança que els passatgers tenen en enfilar-se a la cistella.
Estic content de fer la feina que faig.