Mercat del Ram 2014

Mercat del Ram 2014

Venim de participar en el Mercat de Ram 2014.
31ena edició. Per mi la vintena. Com sempre una agradable rebuda i una organització com a casa. Perfecte.
Vista de la Plaça de Vic amb alguns globus enlairant-se
Vista de la Plaça de Vic amb alguns globus enlairant-se
L’enlairament de la plaça és espectacular. Aquest any no he pilotat cap globus. He fet de passatger en dues ocasions i he seguit un globus en una altra.
Les sensacions han estat una mica contradictòries. Per una banda enfilar-me en un globus i viatjar pels aires m’agrada. Tan se val si piloto o no. D’altra banda m’avorreix una mica. Em donc compte que potser no ho faria si no ho tinguès a l’abast. Potser és per haver-ho fet tants cops. Potser per conèixer la zona…
Tanmateix m’he llevat d’hora i he fet una quants quilòmetres per poder participar i veure els globus inflar-se i enfilar-se en els aires i això m’indica que realment m’agrada.

Vol a Osona del 18 de juliol de 2010


Res a dir, i moltes coses.
Els vols a Osona tenen allò que no sé què és i m’agrada.
Volar amb el Finni el mateix.
M’agrada enlairar-me des de la pista de l’hangar.
M’agrada volar amb el Finni, lleuger i àgil.
M’agrada també volar amb la gent de BalóTour i, en certa manera, formar-hi part.
El dia indicava vent i hi era.
No he pogut fer-lo entrar a la plaça, no era tampoc dia de volar arran de taulades.
Hem pogut mantenir el vol dins la plana excepte en el moment d’aterrar que he passat l’eix per entrar en un camp dallat a La Sauleda.


L’Ignasi, eficient com sempre, ens ha trobat de seguida malgrat que un pagès no l’ha deixat passar una valla i ha hagut de fer una gran volta per venir.
Per aterrar he hagut d’aprofitar un petit sotavent d’uns arbres i frenar la cistella amb una alsina. He pogut tocar terra quasi parat i mantenir el globus dret fins que l’Ignasi ha arribat.
El nostre cotxe no podia entrar en el camp i hem hagut de demanar ajuda al Quim per carregar el globus.


Esmorzar a Cal Teixidò. És el lloc que m’agrada. En aquest vol volàvem l’Andrés i la Pilar, En Rafael i la Rocío i l’Emili i la Elisabet.
Agraeixo sempre la confiança que els passatgers tenen en enfilar-se a la cistella.
Estic content de fer la feina que faig.
Posted by Picasa

Vol en globus del 17 d’abril de 2010


Aquest és el vol d’inauguració de la temporada.
Bé, ja n’hem fet dos vols durant l’hivern però han estat trobant forats en les feines i en dues ocasions molt concretes.
Aquest vol és amb el Finni, un dels globus que més m’agrada volar.
És una feina pel Mikel de BalóTour, on hem format part d’un gran grup de 15 globus portant gent estrangera.
Els que duem nosaltres son russos, i es diuen Ilya, Evgeny, Slava, Vadin, Andrey i Dimitry.


Ha estat el vol de retrobament amb la majoria de pilots.
Ens hem enlairat del camp d’esports de la carretera de Gurb, que éson cabiem tost els globus.


L’aterratge l’hem fet a l’hangar de Baló Tour, després d’una assitència perfecta dela Núria que s’ha mullat tots lespantalons amb l’herba alta i molla.


Les fotos del vol les hem fet amb una càmara analògica i encara no les hem digitalitzat. Més endavant farem una altra entrada.
Posted by Picasa

Padrinegem


Això és el que passa quan ens anem fent grans.
Les veles dels globus son grans i pesades.
Hi ha tres solucions:
-Deixar de volar amb globus grans (o deixar de volar directament)
-Agenciar-se un artefacte com el de la imatge (que és el que han fet en Mikel i en Quim de BalóTour).
-Apetxugar i fer apetxugar a la gent ( com anem fent fins ara).


No cal dir que l’artilugi és espectacular.

Nosaltres també comencem a padrinejar i potser haurem de fer un pensament un dia d’aquest.
Posted by Picasa

6 de juliol. Vol a Vic


Un altre vol amb el Finni. Com m’agrada aquest globus!.
Hem sortit de l’Hangar amb molta calma. No era un dia de pujar a alçada. Ens hem quedat jugant amb els ventets prop de terra.
Mica en mica i veient el que feia en Quim Boet hem anat apropant-nos a la Plaça. Al segon intent ens hem aproximat del tot i ens hem permès el luxe d’aterrar dins. Hem saludat a la poca gent que hi havia i ens hem tornat a enlairar. No ho havia pogut fer mai.


Els nois que venien amb nosaltres viuen a Vic i un hi és nascut.
Hem fet el vol que corresponia. Lo més curiòs és que l’aterratge ha estat a l’Hangar en el lloc d’on hem sortit!
Tampoc és massa freqüent aterrar al lloc d’on hem sortit. En aquest cas no l’he buscat sinò que me l’he trobat i en els últims 30 metres hem estat arrossegats des de terra.


Estic molt content de tot com ha anat aquest vol. Estic content també perquè la Maria ha volgut volar.
Que bé!
Posted by Picasa

Vol a Vic el 5 de juliol


Vol clàssic i bonissim a Vic.
Sempre escric això en els vols. M’agrada moltissim volar en globus. En aquesta etapa de pilot en sembla que no cap problema amb el material ni amb el temps ni amb les zones de vol. Estic com « décontracté » que es diu en francés. Molt diferent de èpoques anteriors.


He volgut pujar a molta alçada malgrat que em portava cap a la zona de Sau i Savassona. He pogut corregir en el descens i he aterrat al costat de la carretera de Sau sortint de Folgueroles.
Ha valgut la pena. Hem vist amb claretat la costa i les Medes i el Pirineu encara amb taques grans i nombroses de neu.
Ai! el Pirineu!


La Núria ha fet el rescat amb la Maria. Que bé tot!
Posted by Picasa

Vol a Vic del 22 de juny BALO TOUR

Meravellós!
M’agrada volar a Vic. M’agrada volar amb el Finni, i m’agrada que la Núria faci el seguiment. M’agrada el muntatge del Mikel i el Quim amb aixó dels globus. De fet és com si estigués a casa i estem molt còmodes. Fa molts anys que ens coneixem i a més el Mikel em va iniciar en aixó dels globus.

Volar amb el Finni em recorda al Michel que em va ensenyar moltíssim a l’Empordà en una època que podriem dir de descoberta.
Bé, el vol ha estat meravellòs. A 2.500 metres ha havia la capa transparent i hem vist des de les Medes amb precisió al campanar de Sau i una mica de Susqueda. Desde’l Tibidabo fins a les congestes tardanes de l’Alt Pirineu. Tot en aquest estat de suspensió que permet la Capa Transparent on no fa fred ni calor, ni soroll, on el temps sembla no passar i la llum és clara. Ens hi hem quedat molta estona per gaudir al màxim el moment.

L’aterratge ha estat el classic de Vic en aquesta època. Brisetes indefinides que donen voltes i sembla que no et porten enlloc. Camps que encara no estan segats i d’altres femats. Sort que hi ha molts camins i cases. Una salutació a l’Alfons Roca Serrabassa del Molí d’en Valls, que ens ha ajudat a portar el globus a l’era de casa seva on hem pogut pelgar-lo sense problemes i ens ha ofert aigua.
Bon vol i bona companyia amb la Montserrat, la Rosa i el Ferran, la Pilar i el Francisco i el Xevi i amb la Núria que sense ella no podria fer això.
És una sort poder viure aquests moments.

Posted by Picasa