Vol a l’European d’Igualada el 9 de juliol

Hem baixat a l’EBF.
En sortir de Cerdanya ben d’hora, a dos quarts de cinc del matí, encara era fosc. Es veia la lluna ben plena encara en mig de núvols alts que anàven molt depressa.
Feia una mica de fresqueta.
Recollim en Pere a l’àrea del túnel i cap a Igualada.
Conduir de matinada sense casi trànsit és molt relaxant. L’Anna dorm al darrera. La Maria no.
Arribant a Manresa els núvols s’anàven espessint, i entrant a l’Anoia hi havia ganes de ploure.
Arribem al camp de vol d’Igualada i comencen a caure gotes. Tanmateix hi ha bon feeling per volar.
L’Ariadna ens ha preparat la documentació en veuren-s arribar.
L’Àngel ens diu que podem posar-nos allàon vulguem
Escollim un lloc amb gespa per no embrutar el globus ja que tot començava a fanguejar.
Anem a esmorzar una mica, salutacions als coneguts, briefing dels pilots… Ha deixat de ploure i sembla que hi ha una finestra de dues hores abans que entri el pròxim front de pluja.
Ens trobem amb l’Anna de Navàs, que havia volat amb mi a Cerdanya en un vol de l’Àngel Puig. S’ha llevat d’hora per veure els globus. L’he convidada a volar, com no podia ser d’una altra manera.
Anem a inflar el globus.
Tota una sèrie de coses en l’inflat ens passen: l’Anna una mica pesada, els del globus que s’ha instal.lat al costat ens diu de moure el cotxe…3 o 4 vegades mentre estàvem amb el globus ple d’aire.
Bé, oblido d’engegar la Flycamone, em deixo també els testimonis, no engego el Racetracker…
Faltava la Núria que em dòna aquest punt d’ordre i aïllament necessari.

Ens enlairem. Hem de seguir el Ramon Miquel que porta el Vitogas del seu germà.
Com que ens donem compte que ens em deixat els testimonis baixem per que el Pere ens els doni.
En aquesta maniobra ens desplacem uns 200 mts cap a llevant que desprès resultaran impossible de recuperar.

Ho treballem molt i tenim la diana de la llebre a uns 150 mts. i no podem tirarel testimoni. Faig alguna maniobra per apropar-nosmés,però impossible . Son aquells 200mts. de la recollida dels testimonis.
L’Anna s’enfada perque no hem entrat a la diana.
Seguim el vol ja per buscar un camp per aterrar.

En Pere ja està a l’aguaït.
Aterrem molt suavet en un camp segat al costat de la carretera d’Òdena.
Comença a xispejar. Recollim el globus depressa i ens comença a ploure de debò.
Tornem cap a Igualada i decidim prendre alguna cosa a l’Amèrica.
Ens convida l’Anna de Navàs que escriu a la llibreta i ens dòna els noms dels passatgersque em faltava deldia de Torre deRiu.
Hi ha la història de la ensaïmada.
Carreguem gas i tornem a les muntanyes.
Vol bonic i compartit, viatge agradable…
Això de volar en globus és una meravella

Posted by Picasa

European Balloon Festival

Ens hem apuntat a l’European. Ja és la tercera edició que hi anem com a equip amb el globus Tombuctú.

Tinc ganes d’anar-hi i això que ens hem de llevar molt d’hora per baixar de Cerdanya.
Ens acompanya el Pere de cal Quel.

Emprarem també el Balloon Racetracker.

Demà és el vol de la premsa i a priori és el que més difusió té. També és la vegada que no tinc pressa en marxar desprès del vol i fins i tot em plantejo de quedar-nos al vol de la tarda.

Demà veurem.