Vol a Osona del 18 de juliol de 2010


Res a dir, i moltes coses.
Els vols a Osona tenen allò que no sé què és i m’agrada.
Volar amb el Finni el mateix.
M’agrada enlairar-me des de la pista de l’hangar.
M’agrada volar amb el Finni, lleuger i àgil.
M’agrada també volar amb la gent de BalóTour i, en certa manera, formar-hi part.
El dia indicava vent i hi era.
No he pogut fer-lo entrar a la plaça, no era tampoc dia de volar arran de taulades.
Hem pogut mantenir el vol dins la plana excepte en el moment d’aterrar que he passat l’eix per entrar en un camp dallat a La Sauleda.


L’Ignasi, eficient com sempre, ens ha trobat de seguida malgrat que un pagès no l’ha deixat passar una valla i ha hagut de fer una gran volta per venir.
Per aterrar he hagut d’aprofitar un petit sotavent d’uns arbres i frenar la cistella amb una alsina. He pogut tocar terra quasi parat i mantenir el globus dret fins que l’Ignasi ha arribat.
El nostre cotxe no podia entrar en el camp i hem hagut de demanar ajuda al Quim per carregar el globus.


Esmorzar a Cal Teixidò. És el lloc que m’agrada. En aquest vol volàvem l’Andrés i la Pilar, En Rafael i la Rocío i l’Emili i la Elisabet.
Agraeixo sempre la confiança que els passatgers tenen en enfilar-se a la cistella.
Estic content de fer la feina que faig.
Posted by Picasa

Vol en globus del 17 d’abril de 2010


Aquest és el vol d’inauguració de la temporada.
Bé, ja n’hem fet dos vols durant l’hivern però han estat trobant forats en les feines i en dues ocasions molt concretes.
Aquest vol és amb el Finni, un dels globus que més m’agrada volar.
És una feina pel Mikel de BalóTour, on hem format part d’un gran grup de 15 globus portant gent estrangera.
Els que duem nosaltres son russos, i es diuen Ilya, Evgeny, Slava, Vadin, Andrey i Dimitry.


Ha estat el vol de retrobament amb la majoria de pilots.
Ens hem enlairat del camp d’esports de la carretera de Gurb, que éson cabiem tost els globus.


L’aterratge l’hem fet a l’hangar de Baló Tour, després d’una assitència perfecta dela Núria que s’ha mullat tots lespantalons amb l’herba alta i molla.


Les fotos del vol les hem fet amb una càmara analògica i encara no les hem digitalitzat. Més endavant farem una altra entrada.
Posted by Picasa

Vol del 4 d’octubre de 2008 a Vic

Sí, fa  més d’un any d’aquest vol. Hi faig una entrada perquè l’Ester ha fet que el recordés, que mirés la llibreta on registro els vols i el disc extern on guardo les imatges dels vols (sortosament endreçades de manera suficientment racional).

Hi poso el meu comentari escrit a la llibreta.

 »    4/10/08
Qui ho diria! Finalment sortim amb la calma que pertoca. Vol suau de plana. No podem entrar al centre de Vic. Pugem, pugem fins a 1.900 amb ventet de Ponent. Baixada a Sant Marc amb cèrvols i estruços.Seguim el vol i aterrem en un camp de vaques amb permisos i tot. No sé si em mereixo els rescats que tinc. Tampoc sé si em mereixo els passatgers que em toquen disfruto moltissim amb aquesta feina. »
En Santa, un dels passatgers en aquest vol em va enviar un correu que titolava « un plaer!, volar ha estat un plaer! » i definia el globus  com « tota aquella masa  d’aire guardada en un sac! ».
Recordo ara també els estruços de prop de Sant Marc, i el rescat impecable com sempre del Pere amb el que acabo de parlar per preparar els vols d’aquest cap de setmana que ve.
Això de volar en globus és una meravella.

Vol a Cerdanya amb en Pitu i família


Fa molt temps que no tinc el blog al dia. M’he deixat uns quants vols.
Aquest és del 2 de setembre.
Falta per escriure els dos captius de Sant Jaume i de Sant Julià que mereixen entrada a part.
Potser hauria de dir els dos anteriors « sants captius » .
Aquest dia 2 de setembre hem fet un vol en globus de Cerdanya suau.
Ens enlairem d’Escadarchs amb la família del Pitu.
Busquem l’airet del riu de La Molina que perdem de seguida a mig camí d’Astoll a Soriguerola.
Pugem a alçada a veure qué hi ha i ens trobem a2.500mts. anant a tota velocitat cap a llevant.
Baixem ràpid i ens trobem sobre les Pareres amb vent molt parat que ens permet aterrar directament sobre el remolc.
Volem en el meu globus favorit: el Finny.


També ha vingut l’Anna en aquesta ascensió.
Anem a esmorzar a casa de la família.
Resulta que el Pitu i la Núria es coneisen de fa molt temps en esquiades a Masella.


A la casa maquíssima del Pitu a Cerdanya hi ha una foto d’esquí d’aquelles que m’agraden de veritat.
El millor de tot és el haver conegut a aquesta família amb la que hem conectat de debò.
Tant de bó que ens seguim veient i mantenint el contacte.
Com m’agrada aquesta feina!
Posted by Picasa

14 de juny. Vol al Penedès


Bé. Hem pogut volar al Penedès en una treva d’aquesta primavera tan antiga i remullada.
Ha estat un vol amb bastant recorregut sobre les vinyes verdes, verdíssimes. Hem sobrevolat tres comarques: l’Alt Penedès, l’Anoia i el Baix Llobregat, i ens hem sortit del mapa!
Ha vingut el Fernando Muga per completar el grup de volaires. Hem fet el vol junts i hem pogut aterrar al mateix lloc.


El rescat ha estat una mica rotllo diu la Núria, ja que sorprenentment al costat dels eixos viaris més importants de Catalunya estàvem en un lloc sense cobertura de telèfon ni de ràdio i el camí no era evident. Com sempre però, tot ha anat bé i desprès d’un vol tant bonic i un aterratge tranquil es compensa la espera.


L’altra compensació ha estat l’esmorzar que ens esperava a Sant Sadurní. Allà la sorpresa ha estat per al Pep que s’ha trobat a tots els seus familiars i amics que han volgut celebrar amb ell el seu 60 aniversari.
Feia dos mesos que la Montse estava preparant aquest esdeveniment en secret.
Vols i accions com aquesta donen sentit a la nostra feina.
Posted by Picasa

Ascensió del 9 de març

Ascensió del 9 de març.

« Potser que deixem estar tant tecnicisme i mirem més el cel, i deixem que la interpretació sigui espontànea i sincera. Si volem enlairar-nos d’un lloc ha de ser bonic. El vol desprès ja ho porta. La natura ens porta i ens deixa veure-la tal com nosaltres estem capacitats d’admetre-la. Vol de renaixement de sentiments. Cada vegada em donc més compte que puc acceptar el que hi ha sense interpretacions d’altres. M’agrada així. »

Vol d’una hora i mitja jugant amb la teoria aerològica i els vents tendents de ponent. Hem pujat a més de 1.700mts i hem vist el mar amb tot de cúmuls que anunciaven el que a la tarda ha vingut.
Aterratge suau al costat d’un camí amb l’equip de terra a lloc. Volant amb el « Boira » es recorden els vols del Michel a la costa.