27 de setembre vol en globus a Cerdanya amb el Nivaira de KonTiki

He fet un salt molt gran en això d’apuntar els vols.
Porto casi bé dos mesos sense posar al dia les ascensions.
També fa molt temps que no faig cap ascensió per als de KonTiki.
En aquest vol remarcarem que és el primer vol propiament de tardor, amb les boires de matí desprès de la pluja del vespre. Triguem en posar-nos marxa. Ja va bé en unes condicions de boira com aquesta. Es decideix l’enlairament des de Prats, que també va bé perquè sembla que tot va cap baix. Briseta normal en inflar.
El globus és molt gran i hi caben un munt de metres cúbics d’aire. El Nivaira va al revès i les cordes baixen per la esquerra. És també el del cremador esquerra del tacte estrany.
Mica en mica l’anem omplint d’aire. El Sergi i el Jordi ajuden a aixecar-lo.
Tinc 10 persones de passatge: En Francesc, la Roser,  la Lidia , en Juanjo pare i en Juanjo fill, la Roser, la Maria Goretti, en José Antonio, la Montserrat i en Pere.
Ens  enlairem suaus i entrem en la boira.Pugem molt lentament . Com sempre en sortir del núvol la sensació és         extraordinària. És com un altra mon. Hi ha sol, estan els altres globus,  hi ha més núvols veiem el cel blau.
Decidim pujar més amunt. No hi ha cap vent  dominant. Arribem a 3.400 mts i la tendència ens porta cap a Solana. No ens movem gaire i decidim baixar. Entrem altre cop en la boira i apareixem a sobre d’Isòbol.
La brisa ens porta amunt. cap a Olopte o així. Pugem una mica i canviem la tendència ara cap a W. Busquem la vall del Duran que té la brisa que puja. Busquem la carretera de Cortàs. No m’en recordo ben bé on és la línia del Pla de les Vinyes. Pugem arran de matolls i farigoles, veiem la línia i també veiem una bestia que sembla un cabirol. Passem la línia i anem a buscar la carretera. Avisem al Sergi que pugi per carretera. Sincronització. Arribem al mateix moment al mateix punt de la carretera. Nosaltres però no podem entrar malgrat parar el globus amb un pi.
Decidim seguir. Intentem baixar al desvio de Cortàs. No hi ha manera. Cap a la carretera de Talltendre. Amb una mica de sort entrarem al prat de « Fort Apache ». Hi anem bé i a l’últim moment altre cop cap amunt. Decidim aterrar a prop d’una corba de la carretera ajudats per uns pins. Ja portarem el globus a mà. Maniobres i maniobres de tots i  aconseguim inclús posar la cistella al remolc.
Vol divertit i d’aventura. Quan s’obre la boira veiem amb claredat les valletes i turonets per les que hem volat
En l’esmorzar aprenc més coses. Una pujada a l’Aconcagua. Un regal d’aniversari. Jo mateix explicant coses passades les veig com amb més claredat. M’agrada compartir aquestes vivències i comentar-les.M’agrada aquesta feina.M’encanta volar en globus en aquestes muntanyes.

Vol en globus a Cerdanya el 19 de juliol de 2009

Volem a Cerdanya amb el Tembo deKonTiki.
Decideixo enlairar-nos de Prats. Cerdanya és molt bonica pertot arreu, volar-la és una meravella.
Anem 12 persones en el globus: la Pilar i en Joaquim, la Roser, en Joan, en Xavier, la Roser i en Joan, la Laia, l’Elvira, la Berta, l’Albert. En Jordi i el Sergi fan el seguiment.

Hi ha d’altres globus en vol.
La tendència és com va sent habitual aquests darrers temps: a baix la brisa va cap a La Seu; a dalt ponent més o menys NNW. O sigui cap al Puigmal si no rectifiquem abans.

Intentem pujar a la màxima alçada que és a 2.500mts. Trobem realment NNW a quasi 40kmts/h que ens porta molt ràpit cap als plans de Caixans.
A Catalunya hi ha brometa i no es veuen gaire bé Montserrat ni Montseny. L’alt Pirineu en canvi està clar.
Baixem depressa a veure si no em passo Escadarcs i tornem a entrar al centre de Cerdanya.
A ran de terra tornem a trobar la briseta de la Seu i ens quedem. Passem Estoll, i Alp pel costat, i ens anem molt ràpit cap a Das en una direcció i velocitat que no son gaire habituals.
Fem vol rasant per cereals, userdes, arbres i cases i podem arribar a la Torreta on aterrem al jardinet. Bé, a la vora de la rosa dels vents i amb ajuda al jardinet.
Vol bonic i variat. Aterratge i rescat fàcil. Companyia fantàstica.

No havia posat mai una imatge com aquesta. Son les sabates dels passatgers que esdeixen a fora per poder entrar a l’embolcall.

Anant cap a Das en vol rasant. La Pilar hi estiuejava de petita i s’ho coneix molt bé.

Més vol rasant. Com sempre he pogut compartir cistella amb gent amable, i he aprés coses noves. Puc tenir contacte amb una persona que fa molts anys que no veig, he vist una aplicació GPS amb un terminal HTC que està molt bé…
En fí, afegint coneixences i coneixements. Aquesta feina és maquissima.
En aquest vol s’ha espatllat la Minolta digital que faig servir per les fotos de globus. Aquestes imtages estan fetes amb la Canon analògica d’experiments.
Ja és la tercera cosa que em passa en fotografia de globus en dues setmanes: Barra exterior desapareguda; Ull de peix extraviat (i recuperat quan es donava per perdut); Minolta trencada…
I aixòn sense comptar que les fotos zenitals desde l’embolcall no hi ha manera de posar-les a punt.
Posted by Picasa

Vol eh globus a Cerdanya 12 de juliol


Volet a Cerdanya amb enlairament dels camps Prats.
És un vol per a KonTiki amb el globus Servial.
El grup el formem la Glòria, la Rosa, la Helena, l’Albert, el JoseLuís i el Diego com a passatgers, el Pere i el Jordi com a equip de terra, i jo pilotant.
Del vol remarcarem que en sortir aprofitem una briseta de baixada fins arribar prop d’Isòbol per tal de col·locar el globus per poder tenir marge per pujar ja que la corrent a alçada és molt de NW.
Quan decidim fer-ho pugem a poc a poc i en un moment la Rosa diu no sé qué d’arribar als 3.000.
És un dia per poder-ho fer.
Cal aprofitar aquestes ocasions.
Arribem als 3.000 i escaix. Catalunya està molt emboirinada i a la llunyania s’intuiex una mica Montseny. Per contra al Pirineu tot es veu molt clar.


Baixem molt ràpid per veure si pucposar-me a la vall de La Molina.
No hi arribem per poc. Estem sobre la central d’Escadarchs.
Mica en mica trobem un airet que ens porta capamunt de la vall i ens centra.
L’estació de tren, Torre de Riu i, amb la força mental de tots, aconseguim aterrar al mig del camp de sobre de Torre de Riu.


En Jordi i en Pere entren perfectament en el camp al moment que toquem terra.
Carreguem la cistella al remolc , pleguem el globus i anem a esmorzar.
Avui m’he quedat a esmorzar amb els passatgers.
Ha estat molt interessant la xerrada amb tots.
L’espontaneitat de la Rosa em sorpren agradablement. M’ha fet dedicar els diplomes cosa que no m’havia passat mai. La Glòria i la Helena, menys explaients, no amagàvem tampoc la seva alegria, com el Diego i en JoséLuís.
Amb en Pere hi ha hagut una sintonia especial, amb l’Albert també. M’han explicat coses que son com ensenyament d’experiència.
Totes les vides tenen la seva particularitat i en la seva base totes s’assemblen.
De veritat sí que has de viure les situacions independentment de que te les hàgin explicat.
Tenir aquest moments fugaços amb gent que tot just acabes de conèixer és una gran sort i aquesta feina m’ho permet.
Com m’agrada!
Com a contrapunt he perdut l’Ull de Peix. Tres vols abans he perdut la barra per aguantar la càmara.
Això vol dir que haig de canviar de sistema?
Estaré uns dies sense decidir qué fer, i provaré una idea que fa temps que tinc a veure qué.
Repeteixo i com dic sovint: com m’agrada aquesta feina.
Malgrat els molts inconvenients i desavantatges és una feina molt bonica.
Posted by Picasa

Vol a l’Anoia del 13 de juny


Dissabte de Corpus.
Vol a l’Anoia.
Ens enlairem des de Santa Maria de Miralles amb el Servial.
Tornem a sortir els ultims en entretenir-nos a muntar l’Scoop i fer una petita reparació.
L’Àngel i el Carles agafen una corrent de SW que els porta ràpidament i directa cap a Igualada.
Decidim de quedar-nos una estona volant baixets sobre vinyes i pins i creus de Terme.


Anem cap a Igualada. « Tito cap a Igualada ». Cap perfecte cap a l’Aeròdrom. Fem navegació amb mapa i regle d’angles.
Quan arribem a l’alçada del globus de l’Àngel les brises canvien. Ara és moment de trobar un lloc per aterrar.
Anem i venim, anem i venim…
Arribem a l’alçada del globus del Carles i comencem a pensar en aterrar.
Anem i venim, anem i venim…
Nomès hi ha un camí en mig del cereal sense cosetxar.
Hi arribem i aterrem al marge.
Dono malament les instruccions al Cisco i sort que el Carles ha aterrat al mateix camí i les hi diu bé.


Les coses son com son. Si no hi haguès hagut el Carles per dir com si arriba, haguès passat una altra cosa. I també haguès anat bé.
M’agrada aquesta feina.
En aquest vol he tornat a fer escriure a la llibreta i em reconforta.
En aquesta ascensió hi anàvem la Milagros, l’Antònia, la Mercé, la Caridad, en Martín i en Cisco que ens feia el seguiment.
Posted by Picasa

Sant Llorenç de Montgai 17 d’agost


Avui he anat a volar fora de Cerdanya.
A Sant Llorenç de Montgai.
Els vols aquí son molt bonics. Hi ha el llac,les muntanyes com ferèstegues d’aquest pre-Pirineu.
Les planes de Lleida, els pantans de més al Nord, les masies i esglesioles desperdigades per aquests pàrams…


No és un lloc que conec massa i sempre haig de portar mapa i brúixola.


També s’hi pot pujar a molta alçada. Aquí no hem de fer punteria per tornar a entrar a la vall.
Qualsevol direcció és bona per fer el vol.
Tinc ganes de volar cap als pantans. De moment he anat en totes les direccions menys cap als pantans.
A veure si algun dia hi vaig.


Pel vol d’avui, la pista portava directa al lloc d’aterratge prop de la carretera entre Camarasa i Cubells.
Volava la colla del Raconet 4 de Molins de Rei.
Rescat impecable del Xavi.
Posted by Picasa

Cerdanya 9 d’agost


Vol de Pendís.
Son aquests vols que buscant alçada ens trobem a les muntanyes de Moixerò.


Val la pena. A alçada el mon es veu en una dimensió especial.
A alçada trobem la capa transparent i per tornar a entrar a Cerdanya sembla com si haguem de fer punteria.


Els globus son màquines voladores extraordinàries.
Enfilats a un cistell de vímet i suspesos per una mena de llençol de roba primíssima ens endinsem en els aires amb una llibertat plena.
És una passada.


Aterratge a la pista del Pendís. Rescat impecable del Fernando i la Meritxell.
Les muntanyes quan les estimes i respectes t’acullen amb els braços oberts i els terrenys per aterrar plans i fàcils d’arribar.
M’agrada molt fer aquesta feina.
Posted by Picasa

Cerdanya 3 d’agost


Vol de Cerdanya clàssic. Pugem a 3000 amb una claredat especial. No hi ha ni un núvol. Es distingeixen molt bé les geleres del’Alt Pirineu.
És un dia sense gaire vent i a alçada NW marcat d’uns 30 kmts per hora.


El globus és el 180 nou de Kon Tiki, el Demotek.
Ens hem enlairat de Bellver, anant a mitja alçada fins a Prullans i desprès tornar a Cerdanya una mica esbiaixats fins a Riu. Allà hem tornat cap a ponent a baixa alçada fent el que jo dic la olla de Bor fins a Bor propiament.
Primer hem aterrat al camp de sobre de cal Perna però no ens anava massa bé per carregar el globus al remolc. Amb el Marc i el Pere de cal Quel que ens ha vingut a veure, hem decidit de tornar-nos a enlairar i anar als camps de sobre de casa del Pere.
L’hem portat a la part de dalt del camp de patates del Pere amb una mica d’ajuda de corda.


Aterratge i plegat del globus còmode i fàcil. Dia de molta calor.
Molt bona recuperació del Marc i la Roser. Tot ha anat molt bé.

Uns amics de Bor ens han vingut a veure a l’aterratge i pensàven que portàvem el « Boscarrot », el globus que teniem fa molts anys i que també era groc i negre.

Posted by Picasa