Vol en globus a cerdanya del 7 de juny


Bé,
Ja hi tornem a ser.
Aquesta vegada amb un dels 180 de l’Angel Puig.
Rescat del Pere i enlairament des del camp dePrats.
És curiòs com amb tots els anys que el Pere fa el seguiment no haviem sortit mai de Prats.
De fet és un camp que havia usat en els inicis dels 90 i que a partir del 95 ja no havia emprat mai i només quan he volat per altres empreses he tornat a venir.


Hem fet un vol molt bonic. En sortir posicionem el globus cap a la banda de Solana en previsió d’un ventet de N en alçada que ens faria anar cap a l’Obaga.
Hem pujat molt amunt, passant els 3.100mts.
Tenia l’avantatge de que hi havia diversos globus volant i nosaltres ens vàrem enlairar els últims.
En el descens ens trobem una brisa de vall que semblava que ens portava al camp d’enlairament.
No va ser així. A uns 300mt. del camp ens deriva cap a la esquerra i decidim aterrar en el camí de la urbanització de Prats a Mosoll.


Rescat impecable com sempre i vol amb gust de plaer, tranquilitat i plenitud.
En aquest vol hi anàvem la Lali, la Pilar, l’Antònia, la Mireia, el Pera, l’Emeterio, el Gregorio, l’Enric i el Pere Quel que ens feia el seguiment.
Estic content.
Posted by Picasa

Vol en globus a Cerdanya del 20 de setembre

Vol a Cerdanya amb el globus de l’Àngel Puig. Hi anem sis i jo. L’Àngels, en Josep, l’Albert, en Joan Enric, l’Iu i la Núria.
El Pere ens fa la recuperació.
Sortim amb boiretes des de Prats. Imatges màgiques dels dos globus volant a l’hora en les boires. No hi han gaires vents definits. Seguim a l’Àngel una estona i anem a veure què passa a dalt. Arribem a 3.200 mts amb tendència general capa Moixerò. Baixem ràpit a Urús i anem suaus cap l’Àrea del Túnel on miraré d’aterrar.En Pere ja està l’aguait. Sembla que podrem aterrar en un prat sobre Riu però el vent ens torna molt ràpid cap a Torrelles. Decidim aterrar al camí de Torrelles evitant la línia. Portem a mà el globus fins la cistella.

Em diverteixo molt en aquests vols. Compartir, compartir espai i temps amb gent amable. És una passada això.

27 de setembre vol en globus a Cerdanya amb el Nivaira de KonTiki

He fet un salt molt gran en això d’apuntar els vols.
Porto casi bé dos mesos sense posar al dia les ascensions.
També fa molt temps que no faig cap ascensió per als de KonTiki.
En aquest vol remarcarem que és el primer vol propiament de tardor, amb les boires de matí desprès de la pluja del vespre. Triguem en posar-nos marxa. Ja va bé en unes condicions de boira com aquesta. Es decideix l’enlairament des de Prats, que també va bé perquè sembla que tot va cap baix. Briseta normal en inflar.
El globus és molt gran i hi caben un munt de metres cúbics d’aire. El Nivaira va al revès i les cordes baixen per la esquerra. És també el del cremador esquerra del tacte estrany.
Mica en mica l’anem omplint d’aire. El Sergi i el Jordi ajuden a aixecar-lo.
Tinc 10 persones de passatge: En Francesc, la Roser,  la Lidia , en Juanjo pare i en Juanjo fill, la Roser, la Maria Goretti, en José Antonio, la Montserrat i en Pere.
Ens  enlairem suaus i entrem en la boira.Pugem molt lentament . Com sempre en sortir del núvol la sensació és         extraordinària. És com un altra mon. Hi ha sol, estan els altres globus,  hi ha més núvols veiem el cel blau.
Decidim pujar més amunt. No hi ha cap vent  dominant. Arribem a 3.400 mts i la tendència ens porta cap a Solana. No ens movem gaire i decidim baixar. Entrem altre cop en la boira i apareixem a sobre d’Isòbol.
La brisa ens porta amunt. cap a Olopte o així. Pugem una mica i canviem la tendència ara cap a W. Busquem la vall del Duran que té la brisa que puja. Busquem la carretera de Cortàs. No m’en recordo ben bé on és la línia del Pla de les Vinyes. Pugem arran de matolls i farigoles, veiem la línia i també veiem una bestia que sembla un cabirol. Passem la línia i anem a buscar la carretera. Avisem al Sergi que pugi per carretera. Sincronització. Arribem al mateix moment al mateix punt de la carretera. Nosaltres però no podem entrar malgrat parar el globus amb un pi.
Decidim seguir. Intentem baixar al desvio de Cortàs. No hi ha manera. Cap a la carretera de Talltendre. Amb una mica de sort entrarem al prat de « Fort Apache ». Hi anem bé i a l’últim moment altre cop cap amunt. Decidim aterrar a prop d’una corba de la carretera ajudats per uns pins. Ja portarem el globus a mà. Maniobres i maniobres de tots i  aconseguim inclús posar la cistella al remolc.
Vol divertit i d’aventura. Quan s’obre la boira veiem amb claredat les valletes i turonets per les que hem volat
En l’esmorzar aprenc més coses. Una pujada a l’Aconcagua. Un regal d’aniversari. Jo mateix explicant coses passades les veig com amb més claredat. M’agrada compartir aquestes vivències i comentar-les.M’agrada aquesta feina.M’encanta volar en globus en aquestes muntanyes.

Ascensió del 24 de maig del 1999

Aquest és un vol de la època Baló-Baló. Transcric el comentari de la llibreta.
« Sortida desde Ridolaina magnífica. Cadí amb veuetes i ventet de ponent (com no aquest any?) que ens ha portat cap al centre de Cerdanya desprès de volar a prop de 3.000 mts (2.870 baromètrics). L’Albert de laTosa m’ha dit vent en calma però hi havia uns 10-15 cap a E. 1h40 de cremadors i aterratge molt precís a Tartera en un camp d’userda nova que hem pogut entrar amb la furgoneta. L’Albert ha fet de « novato » donant voltes però ha arribat molt bé. Hi havia 2 globus volant: el petit del Quim a Sallagosa i la « Bèstia » que ha sortit del nostre camp de Talló sense avisar-nos i ha aterrat també a Tartera. Són els vols que em fan tornar-me a rumiar el marxar de Cerdanya. No hi ha res com volar al Pirineu de casa i cada vegada hi ha més llocs pel Cadí. »

En aquest vol hi havia en Ramon Fonts que ens ha encarregat el vol del 26 de juliol desde Bèixec.
El seu comentari en la llibreta és:
« SÓC EL REI DEL MON!!! »
És curiòs com el que vaig escriure en aquella ocasió respecte al Cadí s’ha realitzat en una ascensió relacionada amb les mateixes persones.
Aquest grup també va ser dels que ens vàren enviar una carta per dir-nos i agraïr-nos les fotos que els vàrem enviar.
Tot això està en les llibretes que hem anat escrivint durant aquests anys, i que continuem escrivint.
Estic molt content!!!
Poso també les fotos que estan en la llibreta. La tecnologia actual permet fer-ho. La presa d’imatges a la època la tenia més a punt que ara. Ja veureu les imatges del vol d’aquest any.




Vol en globus a Cerdanya el 19 de juliol de 2009

Volem a Cerdanya amb el Tembo deKonTiki.
Decideixo enlairar-nos de Prats. Cerdanya és molt bonica pertot arreu, volar-la és una meravella.
Anem 12 persones en el globus: la Pilar i en Joaquim, la Roser, en Joan, en Xavier, la Roser i en Joan, la Laia, l’Elvira, la Berta, l’Albert. En Jordi i el Sergi fan el seguiment.

Hi ha d’altres globus en vol.
La tendència és com va sent habitual aquests darrers temps: a baix la brisa va cap a La Seu; a dalt ponent més o menys NNW. O sigui cap al Puigmal si no rectifiquem abans.

Intentem pujar a la màxima alçada que és a 2.500mts. Trobem realment NNW a quasi 40kmts/h que ens porta molt ràpit cap als plans de Caixans.
A Catalunya hi ha brometa i no es veuen gaire bé Montserrat ni Montseny. L’alt Pirineu en canvi està clar.
Baixem depressa a veure si no em passo Escadarcs i tornem a entrar al centre de Cerdanya.
A ran de terra tornem a trobar la briseta de la Seu i ens quedem. Passem Estoll, i Alp pel costat, i ens anem molt ràpit cap a Das en una direcció i velocitat que no son gaire habituals.
Fem vol rasant per cereals, userdes, arbres i cases i podem arribar a la Torreta on aterrem al jardinet. Bé, a la vora de la rosa dels vents i amb ajuda al jardinet.
Vol bonic i variat. Aterratge i rescat fàcil. Companyia fantàstica.

No havia posat mai una imatge com aquesta. Son les sabates dels passatgers que esdeixen a fora per poder entrar a l’embolcall.

Anant cap a Das en vol rasant. La Pilar hi estiuejava de petita i s’ho coneix molt bé.

Més vol rasant. Com sempre he pogut compartir cistella amb gent amable, i he aprés coses noves. Puc tenir contacte amb una persona que fa molts anys que no veig, he vist una aplicació GPS amb un terminal HTC que està molt bé…
En fí, afegint coneixences i coneixements. Aquesta feina és maquissima.
En aquest vol s’ha espatllat la Minolta digital que faig servir per les fotos de globus. Aquestes imtages estan fetes amb la Canon analògica d’experiments.
Ja és la tercera cosa que em passa en fotografia de globus en dues setmanes: Barra exterior desapareguda; Ull de peix extraviat (i recuperat quan es donava per perdut); Minolta trencada…
I aixòn sense comptar que les fotos zenitals desde l’embolcall no hi ha manera de posar-les a punt.
Posted by Picasa

Vol eh globus a Cerdanya 12 de juliol


Volet a Cerdanya amb enlairament dels camps Prats.
És un vol per a KonTiki amb el globus Servial.
El grup el formem la Glòria, la Rosa, la Helena, l’Albert, el JoseLuís i el Diego com a passatgers, el Pere i el Jordi com a equip de terra, i jo pilotant.
Del vol remarcarem que en sortir aprofitem una briseta de baixada fins arribar prop d’Isòbol per tal de col·locar el globus per poder tenir marge per pujar ja que la corrent a alçada és molt de NW.
Quan decidim fer-ho pugem a poc a poc i en un moment la Rosa diu no sé qué d’arribar als 3.000.
És un dia per poder-ho fer.
Cal aprofitar aquestes ocasions.
Arribem als 3.000 i escaix. Catalunya està molt emboirinada i a la llunyania s’intuiex una mica Montseny. Per contra al Pirineu tot es veu molt clar.


Baixem molt ràpid per veure si pucposar-me a la vall de La Molina.
No hi arribem per poc. Estem sobre la central d’Escadarchs.
Mica en mica trobem un airet que ens porta capamunt de la vall i ens centra.
L’estació de tren, Torre de Riu i, amb la força mental de tots, aconseguim aterrar al mig del camp de sobre de Torre de Riu.


En Jordi i en Pere entren perfectament en el camp al moment que toquem terra.
Carreguem la cistella al remolc , pleguem el globus i anem a esmorzar.
Avui m’he quedat a esmorzar amb els passatgers.
Ha estat molt interessant la xerrada amb tots.
L’espontaneitat de la Rosa em sorpren agradablement. M’ha fet dedicar els diplomes cosa que no m’havia passat mai. La Glòria i la Helena, menys explaients, no amagàvem tampoc la seva alegria, com el Diego i en JoséLuís.
Amb en Pere hi ha hagut una sintonia especial, amb l’Albert també. M’han explicat coses que son com ensenyament d’experiència.
Totes les vides tenen la seva particularitat i en la seva base totes s’assemblen.
De veritat sí que has de viure les situacions independentment de que te les hàgin explicat.
Tenir aquest moments fugaços amb gent que tot just acabes de conèixer és una gran sort i aquesta feina m’ho permet.
Com m’agrada!
Com a contrapunt he perdut l’Ull de Peix. Tres vols abans he perdut la barra per aguantar la càmara.
Això vol dir que haig de canviar de sistema?
Estaré uns dies sense decidir qué fer, i provaré una idea que fa temps que tinc a veure qué.
Repeteixo i com dic sovint: com m’agrada aquesta feina.
Malgrat els molts inconvenients i desavantatges és una feina molt bonica.
Posted by Picasa