Mercat del Ram 2014

Mercat del Ram 2014

Venim de participar en el Mercat de Ram 2014.
31ena edició. Per mi la vintena. Com sempre una agradable rebuda i una organització com a casa. Perfecte.
Vista de la Plaça de Vic amb alguns globus enlairant-se
Vista de la Plaça de Vic amb alguns globus enlairant-se
L’enlairament de la plaça és espectacular. Aquest any no he pilotat cap globus. He fet de passatger en dues ocasions i he seguit un globus en una altra.
Les sensacions han estat una mica contradictòries. Per una banda enfilar-me en un globus i viatjar pels aires m’agrada. Tan se val si piloto o no. D’altra banda m’avorreix una mica. Em donc compte que potser no ho faria si no ho tinguès a l’abast. Potser és per haver-ho fet tants cops. Potser per conèixer la zona…
Tanmateix m’he llevat d’hora i he fet una quants quilòmetres per poder participar i veure els globus inflar-se i enfilar-se en els aires i això m’indica que realment m’agrada.

Vol en globus a Cerdanya del 25 de juny


Vol suau en globus a Cerdanya.
Aquest cop amb els pares de l’Oliver, en Joan i la Jòse.
Sortim de l’Aeròdrom d’Alp i hi tornarem.
D’aquest vol destacarem la calma en tot. De fet tenim calma en tot en quasi tots els vols i no sé perquè ho he escrit expressament en el quadern.
Hem jugat a baixa alçada amb els camps de cereal i els arbres, hem pujat fins a quasi 2700mts, i hem pogut portar el globus cap a l’Aeròdrom aterrant amb suavitat i una mica d’ajuda de la Núria a la pista on s’enlairen els velers.


Conèixer els pares de l’Oliver en aquesta situació m’ha causat una agradable sensació. De fet els coneixia d’haver-los vist en dues ocasions anteriors.
M’agrada el que ha escrit la Jose en el quadern « Soc molt feliç »
Jo també m’hi sento de vegades quan les coses flueixen com en aquest matí fresquet de juny.
Volem amb el Tombuctú de la Lourdes.
Globus bonic i volador.
Quina sort de poder-lo volar.


L’aterratge calmat i còmode a la pista del camp de vol.
L’esmorzar a ca l’Eudald i un post-esmorzar a casa del Joan i la Jose amb champany francés i dolços.
Matí per recordar en l’arxiu de les coses molt bones.
Posted by Picasa

Vol en montgolfiere en Cerdagne du 24 juin 2010


Ça y est, on est en vol.
C’est bien avec Mrs. Mallet qu’on décolle.
J’aime bien ces petites ombres allongées de première heure du matin et cet air frais.
On peut bien jouer avec les petites brises et on construit un joli vol en tentant d’entrer à la Bassa, en montant à 2650mts, en survolant des prés et petits chemins jusqu’a franchir la route de Prats et aterrir juste sur la rue qui mène au Club de Tartera.
Il y a les restes de la Saint Jean d’hier soir.


De ce vol on retiendra avec plaisir la connaissance des Mrs. Mallet et de ces amis, lequels je ne peux pas me souvenir de leurs noms.
Ça c’est une chose qui me passe souvent et je regrette beaucoup car c’est comme si on nie une part de la relation.
Le petit déjeuner a ca l’Eudald a été de pouvoir parler de thèmes trés touchants par rapport à l’histoire de ma famille et la mienne propre.
L’histoire éternelle des vainqueurs et des vaincus.
On ajoute aussi deux mots importants pour le vocabulaire personnel avec une aception toute amusante:
Barbecue pour le brûleur du ballon et, surtout, prototype pour la race de Pepi, notre petite bâtarde terrier.
Je suis bien heureux de pouvoir retrouver des personnes aimables et charmantes.
Posted by Picasa

Vol a l’European d’Igualada el 9 de juliol

Hem baixat a l’EBF.
En sortir de Cerdanya ben d’hora, a dos quarts de cinc del matí, encara era fosc. Es veia la lluna ben plena encara en mig de núvols alts que anàven molt depressa.
Feia una mica de fresqueta.
Recollim en Pere a l’àrea del túnel i cap a Igualada.
Conduir de matinada sense casi trànsit és molt relaxant. L’Anna dorm al darrera. La Maria no.
Arribant a Manresa els núvols s’anàven espessint, i entrant a l’Anoia hi havia ganes de ploure.
Arribem al camp de vol d’Igualada i comencen a caure gotes. Tanmateix hi ha bon feeling per volar.
L’Ariadna ens ha preparat la documentació en veuren-s arribar.
L’Àngel ens diu que podem posar-nos allàon vulguem
Escollim un lloc amb gespa per no embrutar el globus ja que tot començava a fanguejar.
Anem a esmorzar una mica, salutacions als coneguts, briefing dels pilots… Ha deixat de ploure i sembla que hi ha una finestra de dues hores abans que entri el pròxim front de pluja.
Ens trobem amb l’Anna de Navàs, que havia volat amb mi a Cerdanya en un vol de l’Àngel Puig. S’ha llevat d’hora per veure els globus. L’he convidada a volar, com no podia ser d’una altra manera.
Anem a inflar el globus.
Tota una sèrie de coses en l’inflat ens passen: l’Anna una mica pesada, els del globus que s’ha instal.lat al costat ens diu de moure el cotxe…3 o 4 vegades mentre estàvem amb el globus ple d’aire.
Bé, oblido d’engegar la Flycamone, em deixo també els testimonis, no engego el Racetracker…
Faltava la Núria que em dòna aquest punt d’ordre i aïllament necessari.

Ens enlairem. Hem de seguir el Ramon Miquel que porta el Vitogas del seu germà.
Com que ens donem compte que ens em deixat els testimonis baixem per que el Pere ens els doni.
En aquesta maniobra ens desplacem uns 200 mts cap a llevant que desprès resultaran impossible de recuperar.

Ho treballem molt i tenim la diana de la llebre a uns 150 mts. i no podem tirarel testimoni. Faig alguna maniobra per apropar-nosmés,però impossible . Son aquells 200mts. de la recollida dels testimonis.
L’Anna s’enfada perque no hem entrat a la diana.
Seguim el vol ja per buscar un camp per aterrar.

En Pere ja està a l’aguaït.
Aterrem molt suavet en un camp segat al costat de la carretera d’Òdena.
Comença a xispejar. Recollim el globus depressa i ens comença a ploure de debò.
Tornem cap a Igualada i decidim prendre alguna cosa a l’Amèrica.
Ens convida l’Anna de Navàs que escriu a la llibreta i ens dòna els noms dels passatgersque em faltava deldia de Torre deRiu.
Hi ha la història de la ensaïmada.
Carreguem gas i tornem a les muntanyes.
Vol bonic i compartit, viatge agradable…
Això de volar en globus és una meravella

Posted by Picasa